Llei de garantia de 3 anys: els béns tecnològics i electrònics, com ara ordinadors portàtils, tablets, smartphones, etc, que són susceptibles a avariar-se ia no durar moltíssims anys, seran sotmesos a un allargament de la garantia obligatòria, per tal que el consumidor pugui obtenir una durabilitat més gran d’aquests.
En un món de recursos limitats, és una mica despropòsit que estiguem fent tants productes d’usar i llençar. Una cultura de fer servir i llençar que va començar a ser molt promoguda des de l’Àsia, en concret des de la Xina.
I és que alhora aquestes polítiques de fer servir i llençar acaben generant residus i ferralla de milers de tones, que després acaben en un país pobre d’Àfrica.
Des de gairebé tota la vida de la humanitat que les coses solien reparar-se, sortint més barat reparar que comprar-ho nou, fins a finals del segle XX, on es va popularitzar la política de fabricació en massa de productes fets per usar i llençar, sense pensar en absolut la reparació, ni en el malbaratament de recursos, amb la qual cosa podrien reduir costos de fabricació però les matèries primeres es perdrien. Hi ha res d’ètica en això?
La UE sol estar al capdavant d’aquest tipus d’iniciatives progressistes i la llei que s’ha aprovat a Espanya ve d’un esborrany europeu. A partir de l’1 de gener de 2022 qualsevol producte que compri dins de la UE tindrà 3 anys de garantia obligatòria per defectes de fabricació, ampliant-se 1 any. Així segur que els fabricants es veuran obligats a fabricar de manera més robusta i duradora.
Un altre aspecte que promou aquesta llei és la capacitat de reparació dels aparells. En comptes de ser el fabricant, serà el client que podrà decidir que en cas de fallada del producte, si voleu reparar-lo o substituir-lo per un de nou. Una altra mesura que aposta fort per la sostenibilitat i per l’ecologia. També lluitarà contra l’escassetat de matèries primeres
Xina i els xinesos, que ha estat els grans abanderats durant molts anys dels productes barats d’usar i llençar, sense recanvis ni reparacacions (ja que així segons ells el cost és quan més es redueix) – hauran de canviar les seves polítiques i fer productes de qualitat i més duradors si volen continuar venent-los a la UE.
