En aquesta publicació detallarem els vessants d’aquesta tecnologia amb la finalitat de tenir una imatge clara del sector.
És una infraestructura hardware que permet transmetre informació entre diferents punts físics. Aquests elements són coneguts com a nodes i poden ser variats, comunament solen ser ordinadors o servidors. L’encarregat de gestionar aquests sistemes és conegut com a tècnic de xarxes.
Aquesta tecnologia es pot classificar: segons escala (també conegut com basant-dispersió, scaling technology) o en base la seva transmissió (transmission technology).
Podem trobar sis tipus de xarxes diferents:
Una xarxa d’àrea personal (Personal Area Network, PA) és una xarxa de nodes d’utilitat per a una única persona. La distància màxima entre els nodes sol ser d’1 metre.
Una xarxa d’àrea local (Local Area Network, LAN) és una xarxa de nodes de hardware connectats entre si. La distància entre els nodes és de 10 a 100 metres.
Una xarxa d’àrea àmplia (Wide Area Network, WAN) s’usa per vincular xarxes LAN. Les xarxes que han de connectar estan molt separades en aquest cas. La distància entre els nodes pot ser de 100 a 1000 quilòmetres.
Una xarxa d’àrea metropolitana (Metropolitan Area Network, MAN) funciona com una xarxa WAN, però per a una zona geogràfica determinada.
La xarxa d’àrea global (Global Area Network, GAN) s’usa per vincular xarxes WAN. Com el mateix nom indica, la distància que abasta aquest tipus de xarxa és global.
La xarxa privada virtual (Virtual Private Network, VPN) permet fer una extensió segura d’una xarxa física (LAN, WAN, MAN o GAN) a través d’una xarxa pública o compartida. La forma més comuna d’establir aquesta extensió és usant l’internet.
Podem trobar dos tipus de xarxes diferents:
En una connexió multipunt, els diferents nodes de la xarxa es connecten a un mitjà comú.
En una connexió de punt a punt, els diferents nodes de la xarxa estan directament connectats.
